La D.G de Consum no té competencia entre particulars, podrá reclamar conra el veí als Tribunals de Justicia o Jutjats de Guàrdia. Es facilita la dirección d’Assesorament Jurídic Gratuit que està a Capitán Haya, 66.
Legislació nacional: Llei 38/199, de 5 de novembre, d’Ordenació de la Edificació, que va entrar en vigor el 6 de maig del 2000, en els seus articles 2 i 3.
Legislació autonómica: L’article 29 de la Llei 8/1993, del 22 de juny de promoció de l’accesibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, establix que per als propietaris o usuaris de vivendes poden portar a terme les obres d’adaptació necessàries per a que els seus interiors o elements i serveis comuns dels edificis de vivenda puguen ser utilitzats per persones amb mobilitat reduïda que habiliten o desitgen habilitar en ells.
No existeix ninguna normativa que obligue a domiciliar en entitats bancàries els rebuts que emitisca una Comunitat de Propietaris, segons la Llei 8/1999, de 6 d’abril, de redorma de Llei 79/1960, de 21 de juliòl, sobre Propietat Horitzontal.
Podria sol·licitar una Junta Extraordinària per a tractar de sol·lucionar el tema, en tal cas hauràn de demanar la quarta part dels propietaris, o un nombre d’aquestos que represente al menys un 25 per 100 de les quotes de participació, segons l’article duodècim de la Llei 8/1999. Les decisions que es preñen en Junta per majoria son vàlides, no requerixen que siguen per unanimitat.
Els conflictes entre una Comunitat de Propietaris i un particular exedixen de les competències de Consum. Aquest problema ha de ser resolt en front dels Tribunals Ordinaris de Justícia.
Existeix un servei d’orientació jurídica gratuit al Carrer Capitán Haya, 66 de Madrid (Juzgados de plaza de Castilla) que funciona de 9 a 13 hores de dilluns a divendres.
Aquest problema ha de resoldre’s a la seua Comunitat de Propietaris de forma interna i en cas de resoldre’s acudir als Tribunals de Justicia llocs en Plaza de Castilla.
Aquesta resposta no es objecte d’anàlisi per Consum. No obstant és a la Llei de Propietat Horizontal de 1999, on es regula tot aquest tipus de conflicto entre Comunitats de veïns.
Sí. Segons la Llei 49/60, de 21 de juliòl, de Propietat Horizontal i la Llei 8/1999m de 6 d’abril, que reforma la Llei 49/60, en el seu article 9, apartat 5, diu textualment: “Cada propietari està obligat a contribuir, amb arreglo a la quota de participación fixada al títol o a lo especialment establert, als gastos generals per al adequat sosteniment de l’immoble, els seus serveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguen susceptibles d’indivilituació.
Si la instal·lació dels contadors s’ha ocasionat per acord de la Comunitat de Propietaris, aquesta ha de córrer amb els gastos que s’ocasionen.
Si el problema és que estes instal·lacions careixen de les perceptives instal·lacions d’aigua i llum ha de correspondre el gast al constructor.
Sí. Segons la Llei 49/60, de 21 de juliòl, de Propietat Horitzontal i la Llei 8/1999, de 6 d’abril, que reforma la Llei 49/69, al seu article 9, apartat 5, diu textualment: “Cada propietari està obligat a contribuir, amb arreglo ala quota de participación fixada al títol o al especialmente establert, als gastos generals per l’adequat sosteniment del immoble, els seus serveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguen susceptibles d’indivilitzuació”
Al momento d’otorgar la escritura, el que ven el pis té la obligació d’aportar una certificació del Secretari i del President de la Junta de propietaris en la que onste si el pis està al dia en el pagament de les quptes o quina es la cantidad adequada. Si aquesta certificació, el Notari no autoritzarà la escritura, excepte que el comprador allibere al vendedor d’aquesta obligació. Aquesta alliberació només és aconsellable en els casos en que es confia en la paraula del venedor.
Del pagament de les quotes que es duen és responsable no només el que era el propietari quan les quotes van vèncer, sinó també el comprador d’un pis que no està al corrent del seu pagament, però en aquest cas, la responsabilitat només arriba a la anualitat corrent al moment de la compra i a la anterior. Més enllà, el comprador no és responsable. Naturalment la Llei no impedix que, al moment d’otorgar l’escritura, venedor i comprador pacten descontar del preu de compra les quantitats que consten com a deute a la Comunitat de Propietaris per quotes atrasades i no pagades.
La nova Llei estableix algunes mesures per a facilitar el cobrament dels morosos: estableix l’aplicació d’un procediment judicial extraordinàriament breu, la sentència condenatoria que en ell mateix recaiga només pot recurrir-se si pèviament s’ha pagat o depositat el que, segons la sentència, es deu, el crèdit respecte de l’anualitat corrent al momento de la reclamació i l’anterior està especialment privilegiat, de forma que la Comunitat té dret a cobrar amb anterioritat a altres acreedors no privilegiats, el pis o local en qüestió està expresament afectat al pagament d’aqustes anualitats, etc. A més, el que no està al corrent en el pagament de les quotes no té dret a votar a les Juntes de Propietaris.
Els que són elegits per a ser Presidents de la seua Comunitat tenen la obligació d’exercir el càrrec. Pot evitar ser-ho si hi ha una causa justa, però tenen que acudir al Jutjat i alegar tal causa, que només será estimada si és efectivament justa. En termes practiques, això significa que només en casos molt excepcionals podrá el propietari evitar exercir el càrrec per al que ha sigut elegit.
En tals casos (per ex., quan una vivenda és destinada a local de negoci o a oficina i està prohibit eixa destinació als estatuts de la COmunitat), el President de la Comunitat haurà de requerir el cessament de l’activitat al propietari o l’inquilí i, si no cesa, podrá acudir al Jutjat qui, en cas d’estimar la demanda, pot arribar a acordar la privatització de l’ús de la vivenda al que està realitzat l’activitat prohibida, encara que siga el propietari, en tal cas, només podrá ser-ho per un màxim de tres anys. La sanció, com es veu, és extraordinariament greu i es d’esperar que el cessament de l’activitat prohibida es produïsca abans de donar-se una condemna així de seriosa.
L’unanimitat és necessària igualment per a modificar les qüestions més importants de la Comunitat (les quotes dels pisos o locals o els estatus de la comunitat), pero la nova Llei flexibilitzarà les majories necessàries per a l’adopció d’acords referents als serveis d’ascensor, portería, vigilancia i altres serveis d’interés general, per als que és suficient el vot favorable de les tres quintes parts de propietaris que representen les tres quintes parts de les quotes, encara que això implique la modificació dels estatuts de la Comunitat.
La nova Llei estableix la obligació que té tot propietari de notificar a la Comunitat un domicili de notificacions i, de no fer-ho, seràn vàlides les que es fagen al pis o local en qüestió. Els vots dels propietaris no assitents es consideraràn com a favorables si, una volta notificats de l’adopció de l’acord, no manifesten la seua discrepancia en el terme de trenta dies naturals. És, per tant, molt important per als propietaris de sgones vivendes, a la platja o a la serra, comunicar aquest domicilit per a notificacions, que será normalment el del seu lloc de residència, per evitar que siguen només vàlides les que s’envien a eixa segona vivenda, normalment desocupada.
Els minusvàlids no poden imposar per si sols aquesta classe de mesures, però els acords que tenden a la supressió d’aquestes barreres serán vàlids amb l’únic vot favorable de la majoria dels propietaris que representen, alhora, la majoria de les quotes, encara que siguen contraries als estatuts de la Comunitat.
Per a este tipus d’acords, és suficient el vot favorable d’un terç de les quotes. Però, aleshores, no es podrá repercutir la quarta part del gast en aquells propietaris qu hajen votat en contra. Encara així, si els que voten en contra sol·liciten l’accès al servei, hauràn de pagar la part de gast que els correspon, actualitzada amb l’interès legal.